RECURS ACAD TOOLKIT APLICAT A L'AULA PROGRAMANT AMB UN BEE-BOT

 

Estàs ací de nou? Genial, perquè en aquesta entrada us vaig a explicar que és l'ACAD Toolkit. Segurament no sabreu el que és, jo tampoc el coneixia fins fa ben poc. Aquesta ferramenta està dissenyada per a que facen ús d'ella els i les docents.

Què és? Per a què serveix? És realment aplicable?

L'ACAD Toolkit, és una eina tangible creada per Goodyear & Carvalho (2014), Yeoman & Carvalho (2019), que serveix per dissenyar, crear i analitzar activitats  d'aprenentatge valioses. El que es pretén aconseguir, és oferir un recolzament als doceents per ser capaços de crear activitats més innovadores i creatives, així com poder identificar possibles errors i corregir-els. Aquesta eina compta amb targetes blaves, que parlen de pedagogies; verdes, que tenen escrits espais i recursos on desenvolupar les activitats; groges que són de dissenys de tarees de coneixement; i taronjes, que parlen del disseny de la interacció social a l'activitat. I que a més a més retroalimenten les conversacions entre docents.

Quan ens donaren l'oportunitat d'experimentar en aquesta ferramenta, jo no estava a classe, però em vaig informar molt bé i, al principi, pensava que era com un joc, però després de manipular i veure en més deteniment les cartes del recurs, comencí a extraure conclusions i a saber el funcionament d'aquest. És un bon recurs que és molt útil per treballar activitats complexes en col·laboració en altres docents. Es pot emprar tant previament, per tenir ben clar tot allò que es vol treballar i els aprenentatges que volem que els infants aconsegueixen, com al final de l'activitat per reflexionar sobre els  problemes i errors que hajen sortit i així canviar allò que no haja sortit bé i millorar per a pròximes activitats. Com es pot deduir, com aspectes negatius d'aquesta eina, veiem que és poc eficaç per a un sol docent i per activitats diàries a l'aula, ja que està pensada per debatre i arribar a un concens entre varies docents amb el fi de aconseguir el millor resultat.

Com el relacionariem amb la nostra activitat del Bee-bot?

L'activitat que es podria crear per a treballar amb el bee-bot, estaria dividida en dos parts: una primera en activitats prèvies per a que els infants aprengueren sobre el funcionament del robot, i una segona part, que hi era la part central on es va escollir a una dona STEAM i es va realitzar una activitat secundària que estava relacionada en el treball que feia la dona seleccionada.

Si analitzem l'activitat amb l'ACAD Toolkit podem analitzar l'activitat des de les 4 seccions, que té el recurs, i que s'han mencionat dalt. El fet d'analitzar-la des de cada una de les seccions, ens du a analitzar d'una forma més precisa i global els objectius plantejats, és a dir, les nostres metes.

Primer analitzarem la pedagogia. En aquest cas vaig empar dos pedagogies i aquestes eren:

·         - L'aprenentatge com participació i negociació  de Vigotsky (1978) i Rogoff (2003).

·         - L'aprenentatge a través d'experiències significatives de Rogers (1969).

La primera pedagogia va ser per a les activitats prèvies i en la primera part de les activitats centrals, atès que els infants havien d'acordar el recorregut i els moviments que faria el Bee-bot. La segona,  en tota l'activitat i especialment, en la segona part de les activitats centrals, doncs la principal intenció és  que cale en l'alumnat. Adjunte una fotografia on estan els botons de funcionament del Bee-bot i una del tauler que recorreria: 

Després s'analitzaren els espais i recursos. Van ser cinc. Els més importants han sigut l'aula i superfícies en les se poda escriure, ja que al treballar en el Bee-bot, s'ha de tindre en compte on s'empra per a que faja bé els recorreguts i no es trenque. També, com a espais trobem el exterior, atès de que algunes activitats secundàries hi eren perfectes per fer-les a l'aire lliure, com hi era la de pintar en gels, que hi estava relacionada en la pintora Frida Khalo. Al ser una activitat on l'objectiu principal era desenvolupar competències de programació i pensament computacional amb la Bee-bot, es pot dir, que es treballava la informàtica immersiva. Finalment, els bolígrafs esborrables, hi eren un recurs necessari, per marcar prèviament el recorregut del robot.

En tercer lloc, es va analitzar el disseny de tasques de coneixement. Vaig trobar la realització d'experiments, els jocs, la resolució col·laborativa de problemes i la composició/creació. Ja que en l'activitat s'ha jugat mentres s'aprenia, debatint sobre els pasos a seguir, creant històries o realitzant experiments, etc. que han fet aquesta activitat molt completa i interactiva.

Finalment es va analitzar el disseny de la interacció social. Que va ser prou diversa i variada, ja que a les activitats trobem que s'ha treballat en equip, en grups o individualment.

Després d'analitzar tota la informació que extreta de l'activitat, gràcies a l'ACAD Toolkit, la conclusió  ha sigut que ha estat una gran activitat, molt completa i en la que s'han treballat de manera diversa molts aspectes.

Imatge de l'anàlisi d'activitat

Espere que us haja agradat aquest recurs i als docents us convide a que si aneu a fer una activitat o projecte en col·laboració amb altres docents, busqueu la forma de crear-vos el vostre ACAD, seguint el model que van crear Goodyear & Carvalho (2014), Yeoman & Carvalho (2019) i que van adaptar al castellà Castañeda & Adell (2021). Ja que us servirà per concretar les metes a conseguir en l'activitat/projecte que aneu a dissenyar, com al final per analitzar que heu fet, que ha funcionat i que no, per millorar.

Fins la pròxima!👋