STEM I XIQUETES ♀ 👩

 

Bona nit i benvingudes una setmana més al meu blog! En el dia de hui anem a continuar en el tema de la robòtica educativa, però des d'una vessant crítica i reflexiva, des del punt de vista del gènere i la igualtat. Abans de començar en el tema que vaig a abordar, que es la igualtat de gènere en L'STE(A)M, anem a parlar un poc del que és i la seua història.

El terme STEM, és l'acrònim dels termes en anglès de (Ciència, Tecnologia, Ingenieria i matemàtiques). Y serveix per agrupar aquestes quatre àrees del coneixement en les que treballen científics i ingeniers.

En els anys 80, Seymound Papert, sentà les bases del STEM, al construir un dels primers joguets amb programació incorparada pels infants. Però el terme original SMET, es va fer oficial als anys 90. I en el 2001, es reorganitzaren les paraules per crear l'acrònim actial. Tot i que portava 2 dècades, no va ser fins una dècada més tard, quan es començaria a donar importància a la necessitat de invertir en un nou model educatiu en ciències i es va iniciar la seua inclusió en el currículum educatiu a nivell mundial.

Al 2011, l'Escola de Diseny Rhode Island va proposar incloure les arts al STEM, donant pas, al STEAM, acrònim que coneguem hui en dia. Incloent les arts en aquest conjunt agrupat de termes, es consegueix complementar els procesos d'aprenentatge, donant lloc a la creativitat i potenciant el pensament lliure i el pensament crític que STEM no permetia fins eixe moment.

Ara anem a entrar en el que ens ocupa i ens anem a centrar en el STEM i el gènere, ja que en aquests quatre camps, hi ha una menor presència de dones. I per què ocorre açò? Doncs bé, hi ha una sèrie de bretxes digitals que comporten una desigualtat de gènere entorn les tecnologies i la resta de camps científics. De les bretxes digitals més importants en trobem les següents: brexta de accés, ús i control; bretxa d'habilitats; i la última bretxa és relativa a l'ús de aplicacions més avançades.  Les dues primeres bretxes són molt relacionades entre elles. Ja que si les xiquetes no tenen el mateix accès i ús, que els xiquets i a més són en un major control digital, és evident que tindran una menor habilitat digital. I la tercera que és relacionada en l'escassa presència de la dona en el sector de les TIC i en les carreres STEM.

En gran part, aquestes bretxes tenen varies causes de diferent naturalesa:

·         La prevalència dels rols de gènere.

·         La divisió sexual dels treballs.

·         La baixa autoestima de les xiques front a aquestes disciplines.

·         Mites, com el de que a les dones no els agrada la tecnologia.

·         Una marcada masculinització del món de la tecnologia.

·         La ausència de models.

Des del meu punt de vista les causes, que he nomenat dalt, es podrien resumir en dos causes més globals o importants, una primera sobre estereotips i rols de gènere; i una segona que es la falta de models femenins en aquests camps.

En les últimes dècades, la participació de les dones en el món del STEM ha descendit drasticament, a Europa i Espanya, aleshores les empreses han vist que per poder desenvolupar-se i ser competitives globalment han de atraure talent STEM, fonamentalment el femení a les seues organitzacions.. Per atraure aquests talents s'han creat campanyes, iniciatives i programes destinats a les xiques i dones, alguns exemples són "Girls Who Code", "Girls in Tech" o "Girls 4 Science", entre altres.

Però què podem fer des de l'escola o l'aula per fomentar aquests camps científics entre les xiquetes?

Doncs bé, com ha docents ne podem fer moltes coses per a introduir a les xiquetes en el món científic, però hem de començar a infantil, ja que en estudis recents, s'ha vist que ja als 6 anys d'edat les xiquetes es consideren inferiors als xiquets. I que siga transversal durant tota l'etapa educativa obligatòria, adaptant activitats, tallers, etc. al nivell corresponent en el que estiguen.

També és molt important introduir referents científics femenins dins de l'aula. Però aquesta tasca no sols recau en els docents, sinó en tota la comunitat educativa, introduïnt a dones importants de la història en els llibres, ja que si sols apareixen homes en els llibres, continuem deixant a les dones i xiquetes fora sense ser reconegudes. Actualment hi estan introduïnt poc a poc a les dones en els llibres, però encara queda molt per avançar. Si jo tire enrere i pense en la meua etapa educativa, no recorde tindre més de dos referents femenins que hi eren Marie Curie i Simone de Beauvoir, que ens parlaren d'elles a classe. Hi ha moltes dones importants a les que no s'ha reconegut les seues aportacions científiques, en els camps del STEM, al món i altres a les que si que se les han reconegut una vegada mortes. Acontinuació algunes de les dones que han fet història o estan actualement revolucionant els camps de la ciencia, tecnologia, enginyeria i les matemàtiques: Aganice de Tesalia, Hipatia de Alejandría, Ada Lovelace, Nettie Stevens, Lise Meitner, Mary Jackson, Alice Ball, Hedy Lamarr, Jane C. Wright, Lynn Margulis, Vera, Rubin, Margarita Salas Reshma Saujani, Kimberly Bryan, Laura Weidman Powers, Jennifer Doudna, Anne Wojcicki, Jedidah Isler, Adriana Gascoigne, Linda Kekelis, Lisa Randall, Tracy Chou, Shafi Goldwasser, Majora Carter, Wendy Freedman, Amanda Stiles, Aprille Ericsson, Trachette Jackson, Lisette Titre-Montgomery, Daphne Koller, Mayim Bialik, etc. Com aquestes dones hi ha milers més que han revolucionat o estan revolucionant el món des de diferents camps, no sols els científics, com Frida Kahlo, Malala Yousafzai, Pamela Lyndon Travers, Marsha P. Johnson, Julia Hermosilla, Dolores Ibarru, Etta James, Edith Piaf, Ellen Ochoa, Sally Ride, Jane Austin, etc.

Una programació o unitat didàctica per treballar els referents femenins a un aula de infantil, per exemple, podria ser de la següent forma:

Un dia a la setmana, a partir d'un conte sobre les dones més importants de la història, contar-li'ls qui era eixa dona i desprès fer una activitat, excursió o taller col·laboratiu en que siga relacionat en el camp d'estudi en el que es va desenvolupar la dona de la història. Si a classe narrem sobre qui és Reshma Saujani, desprès podem fer activitats sobre programació i robots. O si treballem qui va ser Jane Austin, que va ser una escriptora de novel·les, desprès en conjunt la classe pot crear una història i fer un llibre en il·lustracions pròpies. I deixar-ho a la biblioteca d'aula, per a que els infants poguen agafar-ho quan volguen.

Cal remarcar, que és important no fer una discriminació positiva sobre referents femenins del STEM, ja que hi ha molts camps des d'on treballar i que també hi ha homes que han sigut molt importants i que han revolucionat el món, aleshores en la programació o unitat didàctica hi haura que incloure per a treballar tant a dones com a homes, encara que es treballen al mes 3 dones i 1 home. I que siguen de diferents camps: cieéncia, tecnologia, enginyeria, matemàtiques, justícia, cuina, literatura, arts, esports, medicina, etc.

En conclusió per anar canviant la falta de dones en el STEM i en general, en alts càrregs, la base principal, és introduir des de la infància models i referents femenins i que siguen propers a d'elles, és a dir, que siguen referents actuals per allò que estan fent en l'actualitat.

Espere que us haja fet reflexionar sobre el paper de les dones en la història i en l'actualitat en el món del STEM, més enllà de que us haja agradat i ací acontinuació us deixe un llistat de llibres que ens parlen de dones revolucionàries que van decidir lluitar pels seus drets i ser pioneres en els seus camps.

·         Mujeres de Ciencia: 50 Pioneras Intrepidas Que Cambiaron El Mundo.

·         Grandes mujeres que cambiaron el mundo.

·         100 mujeres que cambiaron el mundo.

·         Las chicas son de ciencias: 25 científicas que cambiaron en mundo.

·         Las chicas son guerreras: 26 rebeldes que cambiaron el mundo.

·         Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes: 100 historias de mujeres extraordinarias.

Fins la pròxima! 👋👋